Manteniment correctiu: què és, tipus i costos

El manteniment correctiu és el que es fa després que un equip falli, per tornar-lo al seu estat de funcionament. És el més antic i el més intuïtiu: si una cosa es trenca, es repara. Té sentit en molts equips, però surt car quan s’aplica als que aturen la producció.

Què és el manteniment correctiu

La norma europea de terminologia del manteniment (UNE-EN 13306) el defineix com el manteniment que es fa després de detectar una fallada, amb l’objectiu que l’equip torni a poder fer la seva funció. La clau és l’ordre: primer apareix la fallada i després s’actua.

A la pràctica inclou des de canviar un fusible o un rodament trencat fins a reconstruir una bomba que s’ha gripat. Pot ser una reparació de deu minuts o una aturada de diversos dies esperant un recanvi.

Tipus de manteniment correctiu

La mateixa norma en distingeix dos tipus segons quan s’intervé:

Correctiu immediat: s’actua tan bon punt es detecta la fallada, perquè l’equip no pot continuar treballant o perquè hi ha risc per a les persones, el producte o la instal·lació.
Correctiu diferit: la fallada es detecta, però la reparació s’ajorna fins a un moment més convenient, per exemple una aturada de cap de setmana, perquè l’equip pot continuar funcionant o té reserva.

En moltes plantes també es parla de correctiu programat (la reparació es planifica, amb recanvis i personal preparats) i no programat (l’avaria arriba per sorpresa i cal improvisar). No és terminologia de la norma, però descriu molt bé la diferència de cost entre l’un i l’altre.

Quan té sentit

Deixar que un equip arribi a fallar és una decisió raonable quan es compleixen algunes d’aquestes condicions:

La seva avaria no atura la producció ni afecta la seguretat o la qualitat del producte.
Hi ha un equip de reserva o una alternativa ràpida.
El recanvi és barat i és al magatzem.
La reparació és ràpida i no necessita un especialista extern.
La fallada no malmet altres peces quan es produeix.

Un llum, un petit motor d’una cinta auxiliar o una bomba duplicada solen encaixar aquí. Vigilar-los de manera contínua costaria més del que s’estalviaria.

El que costa una aturada no programada

El cost de la reparació és la part visible. La resta sol quedar repartida entre producció, compres i qualitat, i per això se subestima. Per calcular-ho a la teva planta, suma aquestes partides per a una avaria típica de cada equip crític:

Partida	Què inclou
Producció perduda	Hores d’aturada × producció per hora × marge. Inclou el temps d’arrencada i d’estabilització després de reparar.
Producte perdut	Producte a mig procés que es llença, lots que no compleixen l’especificació, neteges extra.
Mà d’obra	Hores extra, guàrdies, tècnics externs amb tarifa d’urgència.
Recanvis urgents	Sobrepreu per demanar amb pressa, ports urgents, peces que no hi havia al magatzem.
Danys secundaris	Un rodament que es trenca pot malmetre l’eix, l’allotjament o el rodet. La reparació creix.
Clients	Lliuraments endarrerits, penalitzacions per contracte, comandes que es perden.
Seguretat i entorn	Risc d’accidents, fuites o incidències que obliguen a aturar més temps.

No cal ser exacte. Amb una estimació per equip ja es veu quins concentren el risc: normalment són pocs i gairebé sempre els mateixos.

Correctiu, preventiu i predictiu

Estratègia	Quan s’actua	Avantatge	Inconvenient
Correctiu	Després de la fallada.	No costa res fins que falla.	Aturades per sorpresa i danys secundaris.
Preventiu	Cada cert temps o nombre d’hores.	Fàcil de planificar.	Es canvien peces que encara estaven bé i no evita les fallades entre revisions.
Predictiu	Quan la condició de l’equip canvia.	S’intervé a temps i només quan cal.	Cal mesurar i algú que revisi els avisos.

Totes tres conviuen a qualsevol planta. La pregunta no és quina triar, sinó quins equips van a cadascuna. Ho expliquem amb més detall a la guia de manteniment predictiu.

Quins equips deixar de portar a correctiu

Una manera senzilla de decidir-ho és puntuar cada equip en dos eixos, de l’1 al 3, i multiplicar:

Conseqüència d’una avaria: 1 = no afecta la producció; 2 = la frena o hi ha reserva lenta; 3 = atura la línia, afecta la seguretat o té un recanvi amb termini llarg.
Probabilitat que falli: 1 = gairebé mai no ha fallat; 2 = falla de tant en tant; 3 = falla sovint o treballa en condicions dures (calor, pols, rentats, moltes hores).

Plantilla

De 6 a 9: candidat clar a vigilar-ne la condició (predictiu). 3 o 4: preventiu ben ajustat i revisió del seu historial. 1 o 2: correctiu, amb el recanvi al magatzem si és barat.

Amb un full de càlcul i una tarda amb l’equip de manteniment i el de producció sol n’hi haver prou per tenir una primera llista. L’important és que la facin les persones que coneixen les màquines.

Com passar del correctiu al planificat

Comença per pocs equips: els de puntuació més alta. Millor cinc de ben vigilats que cinquanta a mitges.
Mira per què van fallar les últimes vegades. Si l’origen va ser mecànic (rodaments, desequilibris, jocs mecànics, desalineació, lubricació), la vibració i la temperatura solen donar senyals abans de l’avaria.
Mesura’n la condició de manera contínua en aquests components, per veure els canvis quan comencen i no quan ja fan soroll.
Defineix què es fa amb cada avís: qui el revisa, com es registra i quan es planifica la intervenció.
Revisa al cap d’uns mesos quantes avaries per sorpresa hi ha hagut en aquests equips i ajusta la llista.

Aquest és l’enfocament de Ritmai: sensors de vibració i temperatura que instal·la el teu equip als components crítics i un software que avisa quan un canvia de manera sostinguda. L’avís no substitueix el criteri del tècnic; li dona temps per convertir un correctiu per sorpresa en una reparació planificada.

Tens equips crítics que sempre van a correctiu? Explica’ns quins són i et diem si les seves fallades habituals es poden detectar amb vibració i temperatura.

Veure com funciona

Fonts

UNE-EN 13306:2018. Mantenimiento. Terminología del mantenimiento. AENOR.
ISO 20816-1:2016. Mechanical vibration — Measurement and evaluation of machine vibration — Part 1: General guidelines.